"La necessitat d'oferir i garantir la calma afectiva per a l'adquisició dels aprenentatges" Dámaris Morales.

Congènit, genètic i hereditari

Després d'haver estat cercant i reflexionant envers el meu estudi, he aprés les diferències que hi ha entre aquests tres termes. Per això, em sembla molt oportú adjuntar aquest enllaç per a que us adoneu, como jo, de quins són els aspectes que els fan ser diferent. És molt interessant ja que hi ha una confusió a la societat degut a la complexitat del tema.

Aquí teniu l'adreça per a que pugeu gaudir de la informació del bloc, La ciencia es bella.

Lipdaup a la Seu d'Eivissa

El cervell i la parla

El programa, Quèquicom, ens ofereix com l'institut d'Alta Tecnologia de Barcelona, a través d'una ressonància obté imatges de l'interior del cervell, i així poder explicar com s'activen les neurones responsables del llenguatge en nens petits. A la vegada, es pot observar com la mielina envolta la neurona a mesura que el nen madura.

Aquí us adjunt l'enllanç per a que pugeu veure aquest documental tan interessant.

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/421189

TDAH: “Nen, para quiet”

Un programa per entendre millor el TDAH ja que existeixen idees errònies envers aquest trastorn i les conseqüències en el comportament.
Si teniu vint minuts no dubteu en mirar de documental ofert pel programa "Quèquicom". 

http://www.tv3.cat/videos/3152690/TDAH-Nen-para-quiet

Francisco J. Rubia: "El jo és una ficció cerebral"

Per si no heu vist l'entrevista, del 7 de Desembre de 2011 al programa singulars, a aquest neurocientífic amb més de quaranta anys d'investigació del cervell. Os adjunt l'enllaç, per a que pugueu gaudir de les respostes a les preguntes com Per què somriem? com aprenem? i altres qüestions que el professor Rubia ens diu del cervell, els codis morals, i la memòria.


Desitjo que pugeu gaudir dels quaranta minuts de duració de l'entrevista!


http://www.tv3.cat/videos/3841750/Francisco-J-Rubia-El-jo-es-una-ficcio-cerebral

El paper dels contes

Hola a tothom,
altres contes que em semblen adients són a la col·lecció escrita i il·lustrada per Trance Moroney sm, degut a l'amplia oferta envers la identificació i la gestió de les emocions bàsiques. Són llibres que ajuden als més petits a tenir una autoestima positiva, i a poder manejar els sentiments per poder fer front al món en el que vivim.
Els títols que podreu trobar són: Cuando me siento querido, Cuando estoy celoso; Cuando soy amable; Cuando me siento solo; Cuando estoy triste; Cuando estoy enfadado; Cuando tengo miedo; Cuando estoy contento.


Desitjo que us agradin i que gaudiu molt!

http://i-elanor.typepad.com/.a/6a00d8341c88a453ef013485fcb0fe970c-400wi

El paper dels contes

Crec que tots estem d'acord en argumentar que els nenes i les nenes adquireixen els aprenentatge mitjançant el moviment. Però, hem de contemplar i reflexionar envers altres maneres que afavoreixen aquest desenvolupament. 
Una eina i/o material possible que es pot adequar al procés, són els contes. D'aquesta manera, els infants poden reconèixer i/o identificar, i aprendre a gestionar les seves emocions i sentiments sorgits a la vida diària. Aquest efecte mirall que poden oferir, és de gran valor pel desenvolupament dels més petits per a la seva autonomia, la seva autoestima, les seves habilitats socials, a través de la imaginació i del joc.
Per això, hauríem de fer servir en qualsevol moment, tant els pares com els educadors, aquelles eines que puguin donar l'oportunitat per avançar, cadascú al seu ritme, a les habilitats i capacitats necessàries, adients i adequades al procés.

A continuació os adjunt algunes adreces relacionades al paper dels contes de la ilustradora Suzy Lee. Desitjo que os agradi i que os sigui d'utilitat!